puja-ahí-dalt

Imatge de la Wikipedia
Dona que fa un puja-ahí-dat

Esta paraula, que encara no apareix en els diccionaris, és inicialment tant una frase feta com una part d’una frase feta més llarga. Segons espinal04:

puja aquí dalt O, expressió per a significar que hom no està disposat a creure o a fer quelcom (R-M)
Pretens que ho faci tot sol? Puja aquí dalt! Si no vols ajudar-me, plego (R-M)
besa’m el cul, besa’m el cul i vine a casa, botifarra de pagès, puja ahí i voràs ma mare

El diccionari encara inclou alguna variant més:

  • puja aquí dalt i veuràs ta mare com fila
  • puja aquí dalt i balla
  • per aquí

I ja fora del diccionari, podem documentar altres variants:

  • puja ahí dalt i voràs a ta uela (Ús oral familiar; l’he sentit a la Safor i a la Ribera)
  • puja ahí dalt i voràs París («Dotze frases fetes per parlar alcoià a nivell d’usuari»; consulta: 11.01.2018)

Cal indicar que l’expressió díctica puja-ahí-dalt, com podem suposar, estava assenyalant alguna cosa. Tradicionalment, per tant, l’expressió anava acompanyada del gest del puny tancat amb el dit del mig estirat. Eixe gest és una variació d’un altre més tradicional i documentat històricament que es denominava fer la figa (dnv; consulta: 11.01.2018). El puja-ahí-dalt té ja un símbol emoji: (codi html: 🖕).

A banda de l’opció tradicional valenciana, i per no ampliar l’opció gestual de les variants tradicionals més o menys equivalents, s’proposat dir-ne ara «datpelsac (Enric Gomà, segons comenta Albert Pla Nualart en «De figues, ‘fingers’ i dats pel sac», 20.02.2013 )» o «buti» (reducció de «butifarra»; El País, 08.11.2015).

En castellà, per a denominar este gest s’ha estés el terme peineta (possible variació de peseta, tal com documentem tot seguit), sobretot a partir d’una roda de premsa de l’entrenador de futbol Luís Aragonés (24.03.1992; consulta: 11.01.2018), en què va explicar la diferència entre un «corte de mangas» i una «peineta». Pel que indica la documentació (Universitat de Granada, 1989; consulta: 11.01.2018) que hem localitzat, el nom original era peseta.

En francés, la denominació és doigt d’honneur. Tal com expliquen en la Wikipédia (consulta: 11.01.2018), este gest es pot combinar amb el bras d’honneur, cosa que també s’esdevé en català, és a dir, amb el gest de fer botifarra (dnv; consulta: 11.01.2018).

tendur

  1. Segons la definició del gdlc (consulta: 02.01.2018):

    m Taula tapada de roba sota la qual es posa el braser.

    Cal dir que hi ha una altra opció habitual alternativa (consulta: Google Llibres, 02.01.2018) per a denominar este moble: taula braser. De moment, esta opció no apareix en els diccionaris (l’hem proposada per al dnv).

    El diccionari no indica l’etimologia de tendur. Segons Emili Casanova en «El lèxic de la Decadència en els estudis etimològics: el cas del decat de Joan Coromines» (dins d’Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, volum iii, 2003):

    Més que de l’àrab tännur, provinent del turc tendîr ‘braser encaixat sota la taula rodona, al voltant de la qual s’asseu la família, durant l’hivern per escalfar-se’, crec que el mot s’ha de relacionar amb el verb tendre, com diu Coromines, o amb tenda.

    Certament, la proposta d’Emili Casanova sembla ben agosarada, donada la semblança entre els referents turc o persa (veg. A Hebrew and English lexicon of the Old Testament, 1824; o també Gvilielmi Gesenii … Thesavrvs Philologicvs Criticvs Lingvae Hebraeae Et Chaldaeae Veteris Testamenti, 1835) i el valencià. D’altra banda, no diu per què li sembla que cal revisar l’opció de l’àrab. Segurament l’hauríem de relacionar amb tenor (veg. la informació de Llorca Ibi per a tenor).

    Amb tot, en el cas de tendur, la publicació Estudios de Dialectología Norteafricana y Andalusí (edna) (1998) comenta el següent:

    tendur ‘mesa de camilla’ (val. documentado sólo en el s. xx): no puede obviamente derivar directamente del ár. tannūr ‘horno’ (de donde el cs. atanor). Prob. ha sido introducido por la emigración levantina a Argelia o al Sur de Francia, desde el fr. (cf. inglés ta/endour, tandoor), tomado del tr. tandor, del neop. tondur, que podría responder a una dsimilación del aram. tannūrā, fuente del ár. y del dialectalismo […]

    En el sentit que comenta este article, no he aconseguit tampoc documentar tenor ‘calentor’ abans del segle xx (no tinc a mà ara, maig del 2009, l’article de Llorca Ibi), terme que sembla que ha d’estar molt relacionat amb tendur.

tenor

  1. El company Francesc X. Llorca ens fa saber que ha publicat l’article «De tannûr a tenor. La història d’un arabisme valencià» (Randa, 57, pàg. 213-224). En síntesi (copiem un tros de la conclusió):

    L’arribada de la cultura islàmica a terres de la península Ibèrica al segle viii ens aportà un seguit d’elements culturals i materials que han deixat un llegat important en la nostra manera de ser i de parlar. Entre aquests elements hi ha una mena de fornets que es feien servir per a coure el pa a casa, el quals rebien la denominació àrab de tannûr. Les referències lingüístiques de tannûr que es troben a al-Andalus son del segle xi i, una vegada adaptat el terme a la llengua catalana en la forma tenor, arriben fins al segle xvii. A partir del segle xvii, els forns andalusins deixen d’usar-se i els mots tenor, tenoret i tenoreta passen a designar la intensitat calòrica que desprén el caliu de les llars. Aquestes designacions apleguen fins al segle xxi especialment en les persones que han viscut en contextos on la utilització de la llenya per a caldejar la llar s’ha mantingut. Així doncs, la conclusió final és que tenor és un mot històric del valencià i de la llengua catalana i que, per tant, ha d’estar a bon dret en tots els nostres diccionaris amb una entrada del tipus:

    • tenor
      (de l’àrab tannûr relacionat amb l’arrel acàdia tinuru) 1. Forn de pa islàmic de força calorífica moderada. És de forma troncocònica o cilíndrica amb boca i ull —d’entre 10 a 100 cm d’alçària per 50 o 60 cm de diàmetre— que pot anar construït damunt terra o soterrat. 2. Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.
    • tenoreta
      Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.

    Quant a la distribució geogràfica, el mot és conegut de l’Alacantí fins a la Plana Alta.

treball a demanda

El Cercaterm (22.12.2017) respon al nostre dubte sobre la forma en català del terme per a denominar les faenes que depenen de les comandes o encàrrecs:

La forma més adequada és treball a demanda. També, segons el context, es pot optar en el discurs per altres formes com feina per encàrrec, encàrrec de feina o encàrrec de treball.

festiu d’obertura lliure

El Cercaterm (22.12.2017) rebutja la creació dels termes aperturable i oberturable:

No considerem adequades les formes oberturable i aperturable perquè no existeixen els verbs a partir dels quals es formarien, oberturar i aperturar.

Les formes ja en ús en contextos similars al que ens indiqueu són festiu de lliure obertura o festiu d’obertura lliure.

Es veu que l’accepció corresponent (‘que pot ser obert’) de l’adjectiu obridor -ra no ha estat presa en consideració (ni té ús en este àmbit).

En castellà s’està estenent el neologisme aperturable i, de moment, no hem localitzat cap referència normativa sobre la qüestió.

d’entre

La nova gramàtica de l’iec (19.7.b) indica que «normalment es pot evitar la seqüència de les preposicions» que componen la locució prepositiva d’entre. Demostra eixa opció amb els exemples següents:

  • Les bicicletes passaven per entre les motos (o entre les motos)
  • Quedarem un dia d’entre setmana (o, millor, un dia entre setmana)
  • Ho va agafar d’entre les pedres (i, amb un matís lleument diferent, entre les pedres)
  • El president d’aquella reunió d’entre vint i trenta persones va delimitar la problemàtica (o de vint a trenta persones)

A més, es pot fer ús també de la recomanació del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya (consulta: 20.12.2017):

En llenguatge normatiu, també s’ha d’emprar la locució prepositiva d’entre amb els verbs designar, elegir, nomenar i proposar per a fer referència a la provisió d’un càrrec a partir d’un determinat contingent de persones. No és recomanable usar la preposició simple entre en aquests casos, perquè es podria entendre que té valor locatiu.

~ El Ple del Consell és integrat per onze membres, nomenats pel Parlament entre persones de prestigi reconegut en l’àmbit cultural
El Ple del Consell és integrat per onze membres, nomenats pel Parlament d’entre persones de prestigi reconegut en l’àmbit cultural

Sobre esta qüestió, la gramàtica de l’avl (26.7) dóna la indicació següent:

a) Amb un valor espacial, és possible combinar una preposició amb valor de moviment (per i de) amb una preposició estàtica com entre: Busca per entre els llibres; Va eixir d’entre la boira.

comàrqueting

El terme comàrqueting s’està estenent, però encara no ha rebut una definició precisa que els distingixca d’altres conceptes relacionats, com ara trade màrqueting màrqueting col·laboratiu.

El 30 de novembre del 2017 vam enviar la pregunta següent al Termcat:

Hi ha dos termes que s’estan estenent: «comàrqueting» i «màrqueting col·laboratiu». Tot i que hem vist que hi ha qui els tracta com a sinònims (Wikipedia), hem vist que abunda també l’ús com a termes diferents. La diferència entre els dos termes consistiria que el cas del «comàrqueting», el màrqueting és compartit entre diverses entitats; en canvi, el «màrqueting col·laboratiu» és el màrqueting en què participen els clients o usuaris. Vos agrairíem un aclariment sobre la qüestió. Moltes gràcies

La resposta del Termcat (05.12.02017) va ser la següent:

En l’àmbit de la publicitat es documenta el terme normalitzat trade màrqueting (en algunes llengües anomenat també comarketing), en referència al ‘Màrqueting orientat a la cooperació estratègica entre el fabricant i el distribuïdor quant a polítiques, objectius i procediments relacionats amb la distribució física, la gestió de vendes, les promocions, el marxandatge, la publicitat, etc., a fi d’obtenir un benefici per a ambdues parts’. En canvi, la forma màrqueting col·laboratiu designa ‘Màrqueting en el qual el consumidor participa en la presa de decisions i col·labora amb l’empresa en el debat sobre el desenvolupament del producte o servei’.

Sembla que no han pensat fer servir en català el terme comàrqueting, tot i que és una adaptació ben formada i que actualment comença a augmentar la seua difusió. La referència actual de la Wikipedia en anglés per al concepte també és la forma co-marketing (consulta: 05.12.2017); no recullen la forma trade-marketing. La forma trade-marketing apareix en una fitxa de la Neoloteca basada en un diccionari de l’any 1999, que és on s’adapta a mitges: forma anglesa trade més adaptació catalana màrqueting.

De moment, el terme trade màrqueting té més difusió en la xarxa en català que el terme comàrqueting, però això no vol dir que esta segona opció no siga una alternativa plenament adaptada i acceptable. De fet, insistim en un aclariment sobre la qüestió i la segona resposta del Termcat (12.12.2017) ha segut:

Arran dels vostres comentaris, hem fet arribar aquesta qüestió a especialistes de l’àmbit. Segons els especialistes consultats, les formes trade màrqueting i comàrqueting no es poden considerar sinònimes. En aquest sentit, la forma trade màrqueting designa un concepte molt més restrictiu, ja que fa referència al canal de distribució, des del fabricant fins al consumidor final. En canvi, la forma comàrqueting és semànticament més propera al concepte de màrqueting col·laboratiu i engloba un concepte molt més genèric, en què es té en compte el consumidor final, la col·laboració del qual pot produir-se en la creació del producte, en la concepció, en el disseny, en la selecció de l’estratègia de comunicació, en el llançament al mercat, etc.

tabàquic -ca

  1. Segons comenta algú en la llista Zèfir (24.07.2002), el Termcat considerava que este adjectiu (que deriva de tabaquisme) s’acceptava sempre que apareguera en textos científics (medicina). El Cercaterm (consulta: 29.11.2017) recull els termes hàbit tabàquic i l’melanodòncia tabàquica, així que està acceptant l’adjectiu amb l’ús.
  2. Els diccionaris habituals encara no l’arrepleguen, sí que apareix en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC (consulta: 29.11.2017):
    tabàquic adj. (tabàquica tabàquics tabàquiques)
    1. [N1 (és) ADJno grad] (N1[malaltia, afecció]) [Malaltia, afecció]1 causada pels efectes nocius del tabac. […] tothòm s’ ha de morir igual, contestèu que són molts los qui ‘s créuen sans y s’han de purgar sovint o tenen un réuma o una afecció de còr o una bronquitis tabáquica o se’ls van destruint lentament les artèries […]. [Falp (1908): 61, p. 7].

afecte -ta

  1. Este adjectiu té l’accepció ‘destinat o adscrit (a un servei, secció, etc., de l’administració)’, que és una extensió de l’accepció (diec) ‘que ha estat afectat, destinat a un ús determinat‘. En eixe sentit, el dnv incorpora l’accepció següent: «Destinat a un ús determinat, a un treball, a un organisme.»
  2. Aquesta accepció facilitar la frase: [96/A3115ceh] «per la qual s’autoritza determinada generació de crèdits afecta a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient». També en castellà afecto té la mateixa accepció.
  3. Dit això, convé recordar que el participi afectat té també eixe valor i, per tant, la frase anterior podria ser: «per la qual s’autoritza determinada generació de crèdits afectada a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient».

coordinació de prefixos

En català, tant el Manual d’estil (Eumo, 2007: VII.9.1.d) com l’ortografia de l’IEC proposen la mateixa norma. Segons l’IEC (4.3.1.3):

Exclusivament com a recurs estilístic en contextos específics (científics, bàsicament), és admissible el truncament de tots els elements menys l’últim, amb elisió de constituents, dels compostos formats a la manera culta i dels derivats per prefixació en les coordinacions del tipus homonuclears i heteronuclears, preoperatori i postoperatori, sempre que el primer constituent sigui un element tònic amb contingut lèxic: homo- i heteronuclears, pre- i postoperatori.

Convé assenyalar que el llibre d’estil del Parlament de Catalunya (2017) recomana que s’evite esta pràctica:

Així mateix, s’han d’evitar les coordinacions de prefixos. Per raons de formalitat, és preferible d’emprar els mots complets, encara que pugui resultar una mica repetitiu.

~ L’Estat només es reserva la seguretat pública de caràcter extra i supracomunitari.

√ L’Estat només es reserva la seguretat pública de caràcter extracomunitari i supracomunitari.

En resum, convé més no utilitzar el recurs de truncar paraules. Amb tot, si s’utilitza, les paraules truncades pel prefix mantenen el guionet que indica eixa condició de truncament o prefix.