CDP: a + qui, quin, quants

Els complements directes interrogatius i exclamatius animats formats amb qui, quin i quants poden anar introduïts per la preposició a per tal d’evitar possibles ambiguïtats (confusió amb el subjecte).

Exemples:

  • (A) qui ha vist la Maria? (mestil, xxi.2.1.6)
  • (A) qui estima la mare? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) qui heu triat per al partit de demà? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quin jugador triarà en Miquel? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quins jugadors heu triat per al partit de demà? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quantes creus que sorprendrà aquesta proposta? (giec, 19.3.2.3.a)
  • (A) quantes persones atenen diàriament, en aquest servei? (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mireu (a) qui fotografia Cristina (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mira (a) quines/quantes ballarines acompanyen aquests músics (giec, 19.3.2.3.a)
  • Mira (a) quines/quantes ballarines acompanya aquest pianista (giec, 19.3.2.3.a)

a + complement directe

  1. Pel que fa al complement directe preposicional (CDP), anem fent un recull de casos en què la normativa ha anat ampliant la possibilitat d’utilitzar-lo. Anem afegint els enllaços a les fitxes en la llista següent:
  2. Quant a les diferents denominacions de l’objecte directe: complement directe, implement i altres, utilitzarem, en general, la que fa servir l’avl en la seua gramàtica, tot i que segurament és un debat que no està tancat (veg. <em>La terminologia lingüística en l’ensenyament secundari</em>).
  3. En versions anteriors d’esta fitxa, havíem recollit opcions i limitacions en obres diferents:
    1. Segons el mestil (pàg. 789-…) i altres referències es pot usar la preposició a davant els pronoms tothom, tots, altri, ningú, cadascú, molts; (solà94) qui, el qual, algú.
    2. Podem llegir en Sintaxi bàsica del català de Carme Vilà i Comajoan (1990):

      Davant qualsevol pronom tònic [+animat] es tolera la preposició a en el CD: Això beneficia (a) tothom; […] També es tolera la inclusió de la preposició a quan el CD és avantposat:* (A) l’Albert, l’he vist al cinema.[…] S’aconsella també la inclusió de la preposició a quan un enunciat és ambigu perquè hi ha un constituent que tant pot ser subjecte com CD: T’estima com la Marta / T’estima com a la Marta.


      *Vegeu més avall el punt c de la gnv.

      Sobre esta mateixa qüestió, convé llegir el punt 11.5.1.5 de la gcc («La preposició i el sintagma preposicional» de Pelegrí Sancho Cremades), que detalla alguns casos més aportats per solà94 i altres:

      Solà (1994: 167) considera que el desplaçament d’un complement directe que és un nom que designa una entitat humana (i més encara quan és un nom propi), sembla exigir la preposició a […].66 De fet, la preposició a davant els complements disclocats és un construcció antiga en català i potser per aquesta raó ha estat admesa per alguns gramàtics.


      66. En mallorquí s’empra de manera sistemàtica la preposició a(n) davant els objectes directes dislocats a la dreta, siguin animats o inanimats […]. Aquest ús es troba almenys des del segle xvii.

    3. Pla Nualart aporta una síntesi («Complements directes amb a i sense», Ara.cat, 18.02.2011) de tot això:

      Simplificant-ho una mica, Solà diu que la a només és incorrecta quan el cd va darrere el verb, no és un pronom fort i no crea ambigüitat. Vegem quan podem —i per mi és millor— posar-hi la a .Sempre que el cd vagi davant del verb. Passa en dislocacions («A l’Anna no l’ha vist»), en oracions de relatiu («La dona a qui estima») i en les interrogatives («A qui ha insultat?»). Si escrivim «L’Anna no l’ha vist», «La dona que estima» i «Qui ha insultat», no podem saber qui veu, qui estima i qui insulta. I, si no volem crear estranyes asimetries, crec que val més mantenir-la encara que un canvi de persona desfaci l’ambigüitat («A l’Anna no l’has vist»).

      La a també és lícita davant pronoms com cadascú, qualsevol, ningú, algú i tothom i és obligatòria davant pronoms personals forts, que quan fan de cd són duplicats amb un pronom feble: «L’he vist a ell», «M’afecta a mi». Si hi ha duplicació, encara que no sigui amb pronom, la a s’ha de mantenir: «Ens acusa als professors». I també s’ha de mantenir, per simetria, en frases com «A qui fa molt que no veig és al Joan», «M’han renyat a mi i als meus companys». I el consell final és: sempre que sense a la frase sigui ambigua, poseu-hi a.

    4. En la gramàtica de l’avl tenim més detallats els casos en què el complement directe és introduït per la preposició a:

      En algun context, el cd va precedit o pot anar precedit de la preposició a. Es tracta dels casos següents:

      a) Davant d’un pronom personal fort:

      T’ha nomenat a tu.
      Ens estava buscant a nosaltres.
      Mira’ls a ells, no a mi.

      observació: La preposició a també apareix, amb sintagmes nominals, en aquells casos que estan duplicats per un pronom feble i equivalen a nosaltres o vosaltres: Ens estaven buscant als estudiants de batxillerat (això és, ‘a nosaltres, estudiants de batxillerat’).

      b) En casos de possible ambigüitat entre el subjecte i el complement directe, a causa de la posposició del primer:

      En el partit d’ahir va guanyar el Vila-real al Betis.
      Hem vist com perseguia un policia a un lladre.

      c) En casos de dislocació, quan el complement directe és definit, està referit a éssers animats i és représ per un pronom feble:

      Als nous inquilins, no els entén ningú.
      No els entén ningú, als nous inquilins.

      d) Optativament, davant dels pronoms indefinits tothom, tots, algú i ningú, i amb interrogatius o relatius ambigus:

      Vaig trobar (a) tothom.
      Has vist (a) algú?
      (A) qui ha escoltat?
      He vist l’home que / a qui va intimidar Marta.

      observació: També s’usa la preposició en aquells casos en què un quantitatiu assumix una funció pròxima al pronom i té un valor específic de persona: Segurament el meu discurs sorprendrà a molts; No sé si farà riure a molts o a pocs, però és un destrellat. No s’usa, en canvi, la preposició en els casos en què modifica un substantiu explícit o pronominalitzat per en: Hem vist molts amics teus; N’hem vist molts.

      e) Optativament, davant de nom propi de persona:

      He vist (a) Carles.
      Han convidat (a) Maria a la boda.

      Però no quan va precedit de determinant:

      He vist l’amiga Teresa.
      He vist en Joan.

      observació: Els noms propis amb article tenen un comportament pròxim a la resta de sintagmes nominals, i admeten fàcilment l’ús sense preposició; els noms propis sense article, en canvi, s’aproximen als pronoms personals, i l’ús sense preposició resulta més marcat i artificial. Notem, a més, que no s’usa la preposició en casos com He llegit Ausiàs March, Estava embadalit sentint Mozart, en què els noms propis s’usen metonímicament per a referir-se a l’obra d’un autor.

      f) En casos d’estructures paral·leles on un dels constituents ja apareix precedit de preposició:

      T’han convidat a tu i al metge de Calp.
      T’estimaràs a tu mateix com als altres.
      Han convidat a tots, fins i tot al meu cosí.

badomia

  1. Segons el dfpastor:

    badomia f. Badomeria, idea disbaratada. [necedad, tontería, badomia]

  2. Estranyament, hi ha diccionaris que només arrepleguen el mot en plural, badomeries, com ara el gdlc o el diec2.L’ús del mot en singular, tot i tenint en compte la baixa freqüència d’ús del mot, és conegut al País Valencià (i és el que entra el dcvb). Com a exemple, el diputat Torró Gil (del GP Compromís, ds 15.04.2008 [pdf]):

    Perquè jo crec que, quan estem parlant d’un problema de vint-i-un anys —com a poc—, evidentment tots han tingut alguna quota de responsabilitat i també, jo crec que no estic dient ninguna badomia, crec que aquells que han estat més temps governant, lògicament, tindran una quota de responsabilitat molt superior respecte als altres.

    En tot cas,el dnv (consulta: 16.02.2019) l’ha incorporat en singular, però amb una indicació que l’ús en plural és més habitual:

    badomia [baðomía]

    [usat generalment en plural]

    f. Despropòsit, idea desbaratada.

a no ser que

Les locucions a no ser que i a no ser per: quant a estes locucions, que tenen valor condicional, mestil (xxi, 2.2.2.2) considera que «són calcs innecessaris de l’espanyol» i les rebutja, tal com féu Fabra en 1922 i 1925 (veg. Converses filològiques). lacreu (2002) considera a no ser que també un calc del castellà i diu que cal evitar-la.

Tampoc l’admet el Comitè Terminològic de Dret, comité impulsat pel Termcat («Connectors conflictius en la redacció jurídica (I)»; consulta: 13.02.2019):

Forma incorrecta Formes correctes
sempre i quan sempre que
a no ser que llevat que, tret que, a excepció que
en relació a1 en relació amb, amb relació a
en el que concerneix a … pel que concerneix (una cosa) (sense preposició)
màxim sobretot, especialment
en atenció a2 en vista de
en ordre a amb vista a, amb la finalitat de, a l’efecte de
Nota 1. El Diccionari normatiu valencià (AVL; consulta: 14.02.2019) considera correcta la locució preposicional en relació a. Veg. la fitxa en relació a.
Nota 2. El Diccionari normatiu valencià (AVL; consulta: 15.02.2019) considera correcta la locució preposicional en atenció a.

En canvi, Ruaix (daux) considera bona a no ser… (també en la versió positiva a ser possible):

A ser possible… L’infinitiu pot anar precedit de la negació: A no ser per ell… A no ser que…

desistir

Segons la fitxa 7529/2 de l’Optimot (consulta: 08.02.2019), en el llenguatge jurídic, el verb desistir regix només la preposició de:

El verb desistir, concretament, és intransitiu i regeix l’ús de la preposició de:

L’actora va desistir de la demanda.

Per tant, convé recuperar aquesta preposició i substituir l’oració següent:

Finalment, el TC ha acordat donar per desistit l’advocat de l’Estat del recurs d’inconstitucionalitat 3280/2003 plantejat contra els preceptes de la LUC esmentats. 

Per exemple, per aquesta altra:

Finalment, el TC ha considerat que l’advocat de l’Estat ha desistit del recurs d’inconstitucionalitat 3280/2003 plantejat contra els preceptes de la LUC esmentats.

Per contra, en el llenguatge general, Xavier Rull («El règim verbal en els vocabularis de llenguatge jurídic: una proposta», Terminàlia 2, 2010; consulta: 08.02.2019) indica altres possibilitats:

En el llenguatge general s’usa absolutament (No ens feien cas, i finalment vam desistir), amb de (Va desistir d’anar-hi; el DIEC també posa l’exemple Desistir d’un càrrec), amb en (Va desistir en l’intent d’aconseguir una beca; és un ús reconegut pel DUVC, cap altre diccionari general no el consigna) i amb a (el DSFF, en l’entrada desistir, defineix desistir que algú faci alguna cosa o desistir a fer alguna cosa com ‘deixar algú o alguna cosa per inútil’).

Podem localitzar l’ús de la preposició en en el gdlc (s. v. ram; consulta: 08.02.2019):

   plegar el ram fig Desistir en un intent, deixar un ofici, una ocupació, etc. 

corró

El terme corró, a més del seu ús en la cuina, la pintura i en altres àmbits on designa un objecte físic concret, també té un ús metafòric (que encara no apareix recollit en els diccionaris generals)  en altres àmbits, com ara en el polític. Per exemple:

  • Llenguatge subterrani de la política: aproximació al lèxic de la clandestinitat i de l’activisme (1982; consulta: 07.02.2019): «corró. Votació sistemàticament coincident de diferents grups parlamentaris, que obtenen, així, la majoria, desbancant les iniciatives dels altres grups.»
  • Història gràfica de Catalunya dia a dia (1991; consulta: 07.02.2019): «més enllà del marge que li deixava el corró parlamentari hostil»

En francès, el terme equivalent rouleau té una mica més d’història i sí que apareix documentat en eixe ús metafòric (tlfi, rouleau; consulta: 07.02.2019):

P. métaph. Préservée par l’isolement provincial et par la vie militaire, la race est demeurée intacte; le rouleau de la centralisation et des bienséances n’a pas passé sur elle pour l’aplanir (Taine, Dern. Essais crit. et hist., 1893, p. 183). V. laminer B 1 ex. de Bloy. En appos. Même si l’opération « rouleau compresseur à travers la grande plaine du Nord » est peu plausible, l’U-R-S-S en fait peser la menace par la puissance et par le dispositif de l’outil militaire qu’elle y affecte (Le Nouvel Observateur, 6 sept. 1980, p. 37, col. 2).

En castellà, el drae (rodillo; consulta: 07.02.2019) també ha incorporat eixa accepció:

m. En una institución cuyas decisiones se adoptan mediante votos, uso resolutivo de la mayoría de la que se dispone, sin atender a las razones de la minoría.

tabolla

  1. Els diccionaris recullen l’adjectiu taboll -lla (consulta: 04.02.2019):

    [GDLC] adj. 1. Mig madur, que ja comença a verolar. Segar el blat taboll. Les figues tabolles són indigestes. \2. Curt de seny; groller, descortès.
    [DIEC2] […] 2 2 adj. Grosser 2.

    Per contra, no inclouen l’accepció que correspon al nom d’un dolç típic. Segons la versió de colomina:

    MDomínguez ens n’ofereix una variant, +tabolla: «Abans de mesclar-les amb l’arrop, les petites llesques de carabassa, mig cuites, mig dolces, toves per dins, amb una ferma i trencadissa crosta per fora, s’oferien com una llepolia d’urgència. I tenien un nom incitant: tabolles (L’ullal, 57).

    Fa uns dies (21.04.2011), mon tio Agustí em recordava el plaer de menjar-ne i em contava com les feen en Carcaixent, cuites per fora en un bany d’aigua amb calç.

  2. El dgfpastor sí que recull el verb que se’n deriva (però no el nom del dolç):

    atabollar. v. tr. Entrar en color la fruita en madurar, especialment les figues. // -se. Prendre color, entrar en color, per l’exposició al sol o per haver sofert una calor excessiva. // Astorar, torbar d’admiració. [pasmar]

tracte per unitat

Segons un vocabulari en línia de la Universitat Jaume I (abans del 2001):

(uji) a precio unitario : tracte per unitat

Posteriorment, la locució adjectiva castellana apareix en el Vocabulari jurídic de l’avl (2015), que la incorpora com a equivalent del terme tracte per unitat:

tracte per unitat a precio unitario

Tanmateix, el terme tracte unitari no apareix en el dnv. Sí que trobem definit preu unitari en el gdlc (consulta: 30.01.2019):

preu unitari m. Preu compost que s’aplica a cada una de les unitats que formen una obra.

La definició de preu unitari l’hem de llegir en el Diccionario del español jurídico (RAE, 2016; consulta: 30.01.2019):

precio unitario Civ. Sistema de fijación del precio, habitualment utilizado en los contratos de obra y los subcontratos derivados del mismo, en el que se señala un precio por unidad de medida de las diverses piezas o partes en que se divide y separa la obra, siempre que las circunstancias de la misma lo permitan (metro cuadrado, metro lineal, kilogramo, etc.).

a la llum de

Locució prepositiva correcta segons daux (encara no recollida pels diccionaris: consulta: 29.01.2019). Té el sentit més literal, equivalent de la locució a la claror de:

[gdlc] 2 a la claror de loc prep Amb l’ajuda o servint-se de la claror produïda per un astre, per un objecte, pel foc, etc. Dibuixar a la claror d’una espelma. Miràvem el jardí a la claror de la lluna.

I té també un sentit figurat que equival al de ‘davant de’ ‘en vista de’, ‘tenint en compte’, sentit que podem documentar, entre altres, en Lluís Payrató (gcc, pàg. 1170, nota 20), dcorom (s. v. vega) i Philip D. Rasico («El tractament català dels grups de nasal o líquida més oclusiva, a la llum de la documentació medieval: precisions fonològiques»; veg. Google Llibres), Joan Veny («Erotisme i litúrgia en la ictionímia»; consulta: 29.01.2019).

aigua cavallera

  1. El dnv ha inclòs este terme (consulta: 29.01.2019):

    aigua cavallera f. Cabal d’aigua que fluïx lliurement, però de manera tranquil·la.

  2. Segons el declc de Coromines:

    El mot [cavaller] pren aviat ample desenvolupament semàntic p. ex. pot significar ‘superior, lliure’: […] D’ací l’ús, vivíssim en tots els pobles Dellà Xúquer, de les aigües cavalleres ‘les que flueixen lliurement, en fonts, sense mines, aixetes ni canalització’: «en este terme no hi ha cap font que ixca cavallera» (totes provenen del sistema de reg), L’Énova; «quan ha plogut molt, la font pot vindre cavallera», Bufali; per la frase «allí eixia una fonteta cavallera» explicada «que no la trau el motor», a Barxeta, es veu clar el matís originari de ‘no servil, lliure’; […]

  3. Suscitada la qüestió en la llista Migjorn per Eugeni Reig (03.12.2009), diversos collistaires van fer les seues aportacions. En general, confirmaren majoritàriament la pronúncia amb labiodental (v) i no amb bilabial (que era com havia aparegut en una notícia de Vilaweb, 11.12.2009). Certament, és un matís difícil de detectar, tal com m’ha dit Pep Sanchis (Llocnou d’en Fenollet, 11.12.2009), i sobre el qual dubtaven Vicent Sanchis (que s’inclinava per cavallera) i mon tio Agustí. Cal dir que els dos m’han confirmat la descripció de Coromines. Més avant, el diputat Torró Gil en va fer ús en el parlament valencià (26.05.2010):
    […] les enormes despeses d’energia, que li ho va dir, l’aigua no cau cavallera, ¿eh?, cal pujar-la i baixar-la moltes voltes, ¿no?

    El company Francesc Gascó (Tavernes de la Valldigna, 30.05.2010) va enviar la informació següent:

    [M]on pare (llaurador, com tu saps), feia servir aquesta expressió tot referint-se a l’aigua que corre lliure i amb gran quantitat i cabal per la sèquia o pel riu. Crec que també ho va dir una vegada referint-se a un pou: «eixe pou trau l’aigua cavallera». Ell distingia molt bé entre B/V.

    A més, Josep Lozano (31.05.2010) mos va enviar un poema seu (d’un llibre que està preparant):

    Aigua

    Nunci diàfan de verdor,
    per les séquies i filloles
    o els braçals de la Ribera,
    tot fluint a cor què vols,
    fecundant els fraus i els solcs
    o acabant a l’Albufera,
    remorosa o riallera,
    clara sement de llecor,
    corre l’aigua cavallera.

  4. La documentació de Google Llibres (consulta: 11.12.2009) dóna com a resultat una referència catalana (a més del diccionari de Coromines) per a aigua cavallera (cap per a caballera) en «Un sistema de drenatge a la marjal d’Algemesí: l’alcaduf» de Vicent Castell, article publicat en L’espai de l’aigua (2000) d’Antoni Furió i Aureliano Lairón (editors). En canvi, en castellà hi ha nou referències, que tampoc en són moltes. No en localitze cap referida a l’aigua en el Corde.